EL TEU COMIAT
EL TEU PROPI COMIAT
No hi pensem, no hi volem pensar però el cert és que la mort és part de la vida. I pensar-hi no ens apropa a la mort sinó a com vivim la vida
La mort és encara un tabú per a bona part de la nostra societat. Això ens impedeix pensar-hi amb naturalitat i serenor i menys encara, preveure i preparar aspectes relatius a la nostra pròpia mort, al nostre propi comiat.
T’ofereixo l’opció de parlar-ne per planificar algun d’aquests aspectes i fer-ho ara, en ple moment vital.
Deixar enllestit el teu comiat com a exercici vital, amb confidencialitat i lluminositat, pensant en els que quedaran. I pensant en tu.
No estem parlant de la mort, estem parlant de la vida.
Si hi has pensat, si vols pensar-hi o hi estàs pensant…
Quedem una tarda i ho parlem. Si vols… fem-ho.
Abraçada!
Pep Garcia
COM HO FEM?
Una trobada tranquila per parlar de la vida
Triem un dia. Una tarda o un matí. I un lloc on estiguis còmode i on hi hagi poc de soroll. El silenci, la calma ajuden molt a què flueixin pensaments, reflexions i desitjos. I fem un cafè i mentre contemplem la tarda i encetem una conversa sobre la vida, tibarem el fil i sortiran petits i grans detalls que jo t’ajudaré a endreçar, a ordenar, a valorar. Per experiència sé i puc dir-te que no hi ha res més vital que parlar de la mort. Amb serenor, amb llum, amb calma i en plena vida. Compartirem una estona, potser en seran dues i amb tot el que haurà sortit en la conversa – haurà sortit tot de tu – prepararem un document que et servirà per deixar a punt tot el que vulguis per a quan no hi siguis. Ho farem ara. I espero que no el facis servir fins d’aquí a molts anys
PREPARAREM JUNTS
El teu document de Comiat personal
De la nostra conversa en sortirà un document que t’entregaré i on quedaran reflectits aquells aspectes importants per a tu que vulguis que es tinguin en compte en el moment del teu COMIAT.
Instruccions, desitjos, reflexions, indicacions. Paraules triades, músiques escollides i d’altres aspectes prosaïcs, poètics o pràctic.
Serà el teu document: Absolutament personal. Tan llarg o tan concís com tu vulguis. Tan precís o tan genèric. Serà el teu i, d’això en pots estar segur, serà molt valuós i pràctic pels teus per quan arribi el moment.
Que espero sigui d’aqui a molts anys.
PERDRE LA POR
Tan vital com la vida
Vaig perdre la por a la mort quan la vaig acceptar. Primer vaig entendre que formava part de la vida i despres vaig sentir que si acceptava la mort podia gaudir de la vida amb consciència plena i sense por, ja que la mort forma part del meu trajecte.
Això no vol dir que no em generi tristesa la mort de les persones estimades, fins i tot les que no conec, però es una tristesa serena i conscient…
Un cop acceptada la mort em miro la vida de cara i en aquesta mirada em plantejo com vull que sigui el meu comist. No perquè hagi de dir quelcom especial sino perquè sigui un missatge, un gest coherent amb la meva vida i per donar pistes i una mica la feina feta als que es quedaran.
El meu comiat parla de mi i de la meva vida i de com vull que tingui un to, el meu.
I per no deixar algunes paraules que vull deixar, compartir… no pas perque no les hagi dit en vida sinó amb l’afany que siguin el meu testimoi, el meu agraïment, el meu comiat.,
Tan sencill com això. Tan vital com la vida
Si la teva voluntat és pensar un moment en la mort, ara que estàs ple de vida, en el moment de la mort, en el (teu) comiat de la vida, en com voldries o t'agradaria que fos el teu Comiat, ets en un lloc on puc ajudar-te, acompanyar-te a fer-ho.
Pep Garcia
